CODIS EN RUTA (VÍDEOS)

‘Feliu Ventura per l’interior, codis en ruta’ és una mini sèrie online de quatre capítols amb cançons en directe i petites càpsules introductòries del mateix Feliu Ventura. El cantautor de Xàtiva ens explica qui és, d’on ve i d’on surten les seves cançons: una mirada a la seva obra més representativa, per ell mateix a través de les dotze peces que donen forma al vinil en directe “Vers l’infinit · Feliu Ventura · 20 anys en directe”. Els quatre capítols es publiquen originalment de manera exclusiva per als 289 micro-mecenes, de forma consecutiva i s’oferiran finalment en obert per a tots els públics. Si has participat en la campanya de micro-mecenatge, introdueix el teu usuari i mot de pas per accedir als continguts. Si has perdut aquesta informació, visita l’apartat de contacte, escriu-nos i t’ho tornarem a enviar. Si no has participat en la campanya, tingues una mica de paciència: no trigarem a oferir el contingut en obert… visita’ns sovint

Feliu Ventura per l'interior, codis en ruta · capítol 4 · "És millor no dir massa fort... adéu"



El quart i darrer capítol de la mini-sèrie ‘Feliu Ventura per l’interior, codis en ruta’ està dedicat als 20 anys de carrera del cantant de Xàtiva i a les bases de la campanya de celebració col·lectiva ‘Vers l’infinit’. Feliu Ventura ens explica la inspiració en la divisa del poeta Joan Salvat-Papasseit, vers l’infinit, la força de la poesia i el significat final: la utopía és allò que no s’acaba mai, que no s’aconsegueix, és la fita que ens fa avançar sempre. Què en guarda, de tot plegat, de tots aquests anys, en Feliu? Les respostes, amb tres noves peces en directe (“Història d’un sofà” al Musical de Benimaclet, “Si ens queda la cançó” als Jardins del Palasiet de Xàtiva i un “Adéu” especial muntat amb imatges de Benimaclet, Xàtiva, Les Borges Blanques i Ripoll), les trobareu en aquesta darrera entrega. Recordeu, però, que… si un dia pot ser, potser, és millor no dir massa fort… adéu.

Feliu Ventura per l'interior, codis en ruta · capítol 3 · "A voltes necessites la cançó"



Feliu Ventura es defineix com a cantant i autor de cançons: un ofici artesanal en l’època del dos-punt-zero. El tercer capítol de la mini-sèrie online se centra en la matèria de l’ofici: les cançons. El cantant i autor ens explica per què canta, quina és la importància de la cançó necessària i quines contradiccions troba entre la seva manera d’entendre l’ofici i les dinàmiques de la indústria. Per la seva banda, i a través de Borja Penalba, ens introduïm a mode de cinc cèntims en el procés de creació a l’estudi. Aquesta nova entrega de la sèrie, titulada “A voltes necessites la cançó”, arriba il•lustrada amb tres noves cançons en directe: “Alacant – per interior”, enregistrada als Jardins del Palasiet de Xàtiva; “Finalment”, enregistrada a El Musical de Benimaclet i “Present” enregistrada al Cafè Slàvia de Les Borges Blanques.

Feliu Ventura per l'interior, codis en ruta · capítol 2 · "Podria callar-me o podria explicar-me"



La segona entrega de Feliu Ventura. Per l'interior, codis en ruta es titula "Podria callar-me o podria explicar-me" i el cantautor, clar, no calla. Després de revisar els seus inicis al capítol primer, Feliu Ventura convida al músic i productor Borja Penalba a dir la seva. L'associació entre ambdós ha estat prolífica i, com es detalla al capítol, no s'ha escapat de moments curiosos ni tan sols als seus inicis. Sigui com sigui, ha funcionat i ha parit peces per a la història com "No sé què sent", on la musicalitat de Penalba acompanya excepcionalment la força poètica de Ventura. "Podria callar-me o podria explicar-me" conté aquesta cançó enregistrada en directe als Jardins del Palasiet de Xàtiva, a més de les peces "Habitar-te" (enregistrada a El Musical de Benimaclet, València) i "D'acord, d'acord" (enregistrada al Cafè Slàvia, Les Borges Blanques).

Feliu Ventura per l'interior, codis en ruta · capítol 1 · "Jo sóc d'ací, no puc canviar això"



El primer capítol de la mini sèrie online ens porta tres cançons en directe i les reflexions del Feliu Ventura al voltant dels seus inicis com a cantautor, les seves influències primerenques i el camí cap a la cerca de la veu personal, les primeres actuacions i la trobada de la complicitat del públic, els primers enregistraments i la marca del lloc d’on ets en les coses que fas. A més, Feliu ens desvetlla quina és la millor ciutat del món, per si hi havia algun dubte al respecte. El capítol primer “Jo sóc d’ací, no puc canviar això” conté les següents cançons en directe: “El que diuen els arbres” (enregistrada a La Barricona, Ripoll), “Lloc 2” (enregistrada als Jardins del Palasiet, Xàtiva) i “Prometença” (enregistrada al Cafè Slàvia, Les Borges Blanques).