20 ANYS PER TOTHOM

Què tenen en comú Oleguer Presas, Muriel Villanueva, Pau Llonch, Toni Cucarella, Marta Serra, Pamela Gaete Leyton, Lluís Llach, Vicent Partal, Xavier Aliaga, Cesk Freixas, Martí Sales, Juan Miguel Morales, Pau Alabajos, Miquel Pujadó, Àlex Romaguera, Gemma Pasqual i Escrivà, Lorena Reyes Anderson, Jordi Montañez, Roc Casagran, Josep Romeu, Amàlia Garrigós, Josep Vicent Frechina, Pere Camps, Propaganda pel fet!, Andreu Valor, Meritxell Gené, Sandra Obiol, Toni Cucarella, Marc Serrats, Roger Palà, Miquel Gil i Rita Marzoa? Tots ells i elles coneixen al Feliu i se l’estimen. Aquí teniu un recull de visions, opinions, pensaments i escrits en motiu dels 20 anys del de Xàtiva sobre els escenaris.

Feliu Ventura per l'interior, codis en ruta · capítol 4 · "És millor no dir massa fort... adéu"



El quart i darrer capítol de la mini-sèrie ‘Feliu Ventura per l’interior, codis en ruta’ està dedicat als 20 anys de carrera del cantant de Xàtiva i a les bases de la campanya de celebració col·lectiva ‘Vers l’infinit’. Feliu Ventura ens explica la inspiració en la divisa del poeta Joan Salvat-Papasseit, vers l’infinit, la força de la poesia i el significat final: la utopía és allò que no s’acaba mai, que no s’aconsegueix, és la fita que ens fa avançar sempre. Què en guarda, de tot plegat, de tots aquests anys, en Feliu? Les respostes, amb tres noves peces en directe (“Història d’un sofà” al Musical de Benimaclet, “Si ens queda la cançó” als Jardins del Palasiet de Xàtiva i un “Adéu” especial muntat amb imatges de Benimaclet, Xàtiva, Les Borges Blanques i Ripoll), les trobareu en aquesta darrera entrega. Recordeu, però, que… si un dia pot ser, potser, és millor no dir massa fort… adéu.

Feliu Ventura per l'interior, codis en ruta · capítol 3 · "A voltes necessites la cançó"



Feliu Ventura es defineix com a cantant i autor de cançons: un ofici artesanal en l’època del dos-punt-zero. El tercer capítol de la mini-sèrie online se centra en la matèria de l’ofici: les cançons. El cantant i autor ens explica per què canta, quina és la importància de la cançó necessària i quines contradiccions troba entre la seva manera d’entendre l’ofici i les dinàmiques de la indústria. Per la seva banda, i a través de Borja Penalba, ens introduïm a mode de cinc cèntims en el procés de creació a l’estudi. Aquesta nova entrega de la sèrie, titulada “A voltes necessites la cançó”, arriba il•lustrada amb tres noves cançons en directe: “Alacant – per interior”, enregistrada als Jardins del Palasiet de Xàtiva; “Finalment”, enregistrada a El Musical de Benimaclet i “Present” enregistrada al Cafè Slàvia de Les Borges Blanques.

Feliu Ventura per l'interior, codis en ruta · capítol 2 · "Podria callar-me o podria explicar-me"



La segona entrega de Feliu Ventura. Per l'interior, codis en ruta es titula "Podria callar-me o podria explicar-me" i el cantautor, clar, no calla. Després de revisar els seus inicis al capítol primer, Feliu Ventura convida al músic i productor Borja Penalba a dir la seva. L'associació entre ambdós ha estat prolífica i, com es detalla al capítol, no s'ha escapat de moments curiosos ni tan sols als seus inicis. Sigui com sigui, ha funcionat i ha parit peces per a la història com "No sé què sent", on la musicalitat de Penalba acompanya excepcionalment la força poètica de Ventura. "Podria callar-me o podria explicar-me" conté aquesta cançó enregistrada en directe als Jardins del Palasiet de Xàtiva, a més de les peces "Habitar-te" (enregistrada a El Musical de Benimaclet, València) i "D'acord, d'acord" (enregistrada al Cafè Slàvia, Les Borges Blanques).

Feliu Ventura per l'interior, codis en ruta · capítol 1 · "Jo sóc d'ací, no puc canviar això"



El primer capítol de la mini sèrie online ens porta tres cançons en directe i les reflexions del Feliu Ventura al voltant dels seus inicis com a cantautor, les seves influències primerenques i el camí cap a la cerca de la veu personal, les primeres actuacions i la trobada de la complicitat del públic, els primers enregistraments i la marca del lloc d’on ets en les coses que fas. A més, Feliu ens desvetlla quina és la millor ciutat del món, per si hi havia algun dubte al respecte. El capítol primer “Jo sóc d’ací, no puc canviar això” conté les següents cançons en directe: “El que diuen els arbres” (enregistrada a La Barricona, Ripoll), “Lloc 2” (enregistrada als Jardins del Palasiet, Xàtiva) i “Prometença” (enregistrada al Cafè Slàvia, Les Borges Blanques).